Avui hem pogut parlar amb en Toni Vich, psicòleg col•legiat al Col•legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya amb una dilatada experiència en el sector clínic en diferents unitats i serveis clínics com la Unitat de Teràpia de Conducta de la Universitat de Barcelona. Actualment, està desenvolupant el projecte 3Ó: Promoció, Formació i Prevenció, dirigit a joves i adolescents d’instituts de Mallorca, la seva ciutat, i ens ha atès a la seva consulta per parlar sobre aquest projecte i altres assumptes relacionats amb la població a qui va dirigit, els adolescents.

Abans de començar, parla’ns una mica del teu projecte 3Ó.
Des de fa molt de temps vèiem que era un projecte necessari, està dirigit a joves i adolescents dins d’un àmbit educatiu –escoles, instituts-. Tracta de promoció, prevenció i formació en diferents àmbits: sexualitat, violència de gènere, abús de drogues, ús d’internet... tot això englobat des d’una perspectiva no tant informativa sinó més d’experiència, mitjançant, per exemple, tècniques teatrals.

Com són els adolescents d’avui en dia? En què es diferencien dels de generacions anteriors?
Crec que el principal factor diferencial és la forma de relacionar-se i comunicar-se entre ells mateixos, i com es van modelant no només en base als professors, pares i amics propers sinó també amb moltes altres visions de gent d’arreu del món.

Quines creus que són les principals fonts d’estrès per a un adolescent avui en dia?
Penso que avui en dia a l’adolescent se li exigeix tenir una actitud que no li pertoca a la seva edat. Veiem que a les xarxes socials, des dels 12 anys, es preocupen per coses que no es corresponen a la seva edat, com per exemple la parella, la sexualitat, donar una aparença molt més adulta, l’alimentació... en definitiva, una gran font d’estrès és la pressió per donar una imatge més adulta del que els hi pertoca.
També crec que estan sobre-informats, estan connectats constantment amb tot el món i no es centren tant en gaudir del que fan sinó en mostrar el que fan. Aquesta sobre-informació també és perillosa perquè no tenen una capacitat de filtrar quina informació és verídica i quina no.

Què creus que poden fer els pares per afavorir que la relació amb els seus fills i filles adolescents sigui el millor possible?
Passar més temps amb ells. La majoria de pares no passa el temps que toca amb els seus fills. S’ha de fer activitats amb ells, els pares són la principal font de modelatge. Sovint poden caure en deixar el nen amb la tele o la Tablet, però aquestes fonts mai són tan estimulants com el temps passat amb els pares. Està clar que les jornades laborals dels pares ho dificulten, també els horaris dels nens, però encara així s’ha de trobar la manera de passar temps junts, sense caure lògicament en la sobreprotecció o l’absorció.

I a l’institut, què poden fer els mestres per afavorir un ambient educatiu a l’aula?
El problema és que això no depèn tant dels mestres com del pla educatiu, de la zona geogràfica de l’institut i la cultura de la zona... no crec que el mestre tingui tanta responsabilitat en l’ambient educatiu de l’aula. Penso que s’ha de seguir investigant nous models d’educació, mirar de trencar alguns esquemes tradicionals i buscar mètodes que busquin més la implicació activa de l’alumne en la classe. No obstant, no és menys cert que amb classes de molts alumnes i altres circumstàncies que ho dificulten, el professor tindrà difícil afavorir un clima d’aprenentatge desitjable a l’aula.

Parlem d’un tema molt important: hi ha alguna manera de detenir el bullying?
Jo crec que el bullying és un concepte més emprat del que deuria. Hi ha baralles puntuals i conflictes que són normals en aquestes edats, fins i tot són necessàries pel creixement personal. El bullying seria una repetició significativa de conflictes on hi ha submissió per una de les parts, un assetjament freqüent i unidireccional. Crec que sí podem fer alguna cosa amb això; els agressors ho fan sovint perquè ho han vist a casa o per canalitzar les seves emocions, i s’ha de treballar amb aquests adolescents i les seves famílies, però també hi ha una gran feina a fer en la majoria silenciosa, els companys que veuen aquests comportaments (sense rebre’ls) i no diuen res. A aquestes persones no se les ha tingut en compte i crec que aquí podem incidir molt. Crec que ho podem reduir, no sé si al 100%, però sí reduir-ho. Les escoles estan conscienciades i entre tots podem fer una bona feina: pares, alumnes, professors.

I què en penses de l’ús de les xarxes socials en l’adolescència?
La tecnologia és bona perquè permet estar en contacte amb els amics, establir més vincles socials (encara que puguin ser més o menys superficials), parlar més obertament, compartir opinions... però l’ús que se’n fa és la qüestió a tractar. Crec que mai s’ha de prohibir utilitzar aquesta tecnologia a l’adolescent, perquè vivim en un món que funciona així i no podem privar al jove d’aquests recursos, però hem d’educar des de petits als nens a utilitzar tota aquesta tecnologia. Els pares han d’acompanyar als nens en els inicis de l’ús de l’ordinador, les xarxes, els videojocs... i transmetre com utilitzar-los de manera responsable. Si un jove entra en aquest món sense cap tipus de supervisió o educació, serà molt vulnerable: la privacitat, l’ús excessiu... són perills reals i se’ls ha de fer conscients, sobretot que no tota la seva vida ha de ser pública i que ell ha de decidir quines parts conservar en la privacitat.

L’alcohol, el tabac, les drogues... estan al corrent dels seus efectes nocius i encara així molts fan un ús abusiu d’aquestes substàncies. ¿Es pot fer alguna cosa al respecte?
Crec que molts creuen que ho saben, tot això, però no ho saben realment. N’han sentit parlar i amb això creuen que són experts. Un dels errors és sobreinformar els adolescents sobre aquests temes. Fins ara, s’ha apostat molt per xerrades, conferències... i aquest tipus d’informació s’adquireix d’una manera superficial, amb poca implicació per la seva part. Jo crec que s’ha de formar, no només informar. S’ha de buscar una manera més emocional i experiencial de transmetre aquests coneixements. La DGT ja fa campanyes molt agressives per conscienciar de les conseqüències de l’ús de l’alcohol... i crec que han estat efectives, el consum s’ha reduït molt. Hem d’ensenyar a diferenciar entre fer un consum raonable i fer un ús excessiu, no val de res prohibir. L’ús responsable és possible si hi ha una bona base d’autoestima i altres aspectes psicològics que s’han de treballar des de petit.

En l’àmbit sexual, estàs d’acord amb que una educació sexual oberta i natural afavoreix que el desenvolupament dels adolescents en aquesta faceta sigui el desitjable?
Totalment. Una comunicació oberta de la sexualitat no implica disposar tota la informació referent a la sexualitat. Els pares han de generar la confiança suficient per poder tractar aquests temes, perquè si no parlen amb els pares d’això ho faran amb els amics, i molt probablement la informació que utilitzin no serà del tot fiable i podrà donar lloc a problemes.

Ja per acabar, què penses de l’orientació acadèmica-professional que es fa als adolescents durant l’etapa de l’institut?
Crec que és bastant deficient. Penso que els adolescents tenen una imatge idealitzada dels estudis universitaris basada en persones famoses que s’hi dediquen. Com el sistema educatiu no potencia les competències individuals des de petits, molts adolescents no saben què se’ls hi dóna bé i què no. Hi ha instituts que fan triar amb 14 o 15 anys entre un itinerari de lletres o de ciències. ¿Ja estàs preparat per saber quin itinerari triar? L’orientació que et donen sovint no és més que una xerrada o un tríptic, ho trobo insuficient. A més, hi ha la pressió per estudiar una carrera universitària, i és una evidència que no tothom ha de triar aquesta opció i que hi ha alternatives que poden tenir molta sortida laboral.